Els i les caps són els encarregats de tenir cura dels infants i joves i acompanyar-los en el seu creixement personal. Acompanyar-los per caminar junts, ni davant seu ni darrera; sinó al seu costat. També són aquells qui preparen les activitats que es duen a terme durant les hores de cau, excursions, campaments i rutes.

Abans de començar el curs, els caps es distribueixen en diferents equips i cada equip porta una unitat/branca diferent del cau. Com que cada branca comprèn un grup d'edats diferents, els equips de caps es plantegen uns objectius tenint en compte aquest fet i, per tant, els adeqüen a les necessitats i inquietuds pròpies de cada unitat. Aquests objectius no són fixes ni inamobibles!

 
1487733 240753709427204 917470263 o
 
 

A mesura que passa el temps, els caps es preocupen de fer un seguiment a les branques per tal de detectar noves necessitats i així, poder-les treballar. Al mateix temps que els caps fan un seguiment a nivell "macro" de les unitats, també ho fan a nivell "micro". Els escoltes vetllem pel creixement personal dels infants i joves i, per tant, els equips de caps també es preocupen per fer un seguiment individual a cada un dels infants i joves de la seva unitat amb l'objectiu d'oferir als infants un acompanyament de qualitat;el màxim de personal i proper possible. I, sobretot, un acompanyament centrat en l'infant/jove com a autèntic protagonista del seu desenvolupament dins el cau. 

 

caaapsCMXb3vCWwAAgapZ
 

Cal remarcar que tots els i les caps dediquen el seu temps al cau sense ànim de lucre, sense obtenir una recompensa monetària. Creiem que allò que els caps reben al cau és una recompensa inmaterial i molt personal que cada cap troba d'alguna manera, i no us enganyarem, és fantàstica!

 

L'equip de caps i el conjunt de l'agrupament també necessita una certa organització i gestió logística i és per aquest motiu que trobem uns càrrecs específics repartits entre els i les caps: el/la secretari/ària, el/la tresorer/a, els/les responsables pedagògics (RP) i els caps d'agrupament. Tots aquells caps que tinguin almenys un d'aquests càrrecs formen part de l'equip d'agrupament. Tot i que aquests càrrecs s'encarreguen de dur a terme tasques essencials per al bon funcionament de l'entitat, l'òrgan decisiu de l'Agrupament és el consell de caps. És per aquest motiu que un cop al mes, l'equip de caps de l'Agrupament es reuneixen amb l'objectiu posar en comú tot el treball que s'està duent a terme amb les unitats, organitzar i planificar activitats d'Agrupament; així com també debatre i prendre decisions, sempre mitjançamt el consens, sobre aquells temes que més preocupen als caps. 

 

La feina, però, no s'acaba aquí! El nostre agrupament s'ha de coordinar amb els altres caus de Girona per organitzar trobades, prendre decisions, engegar projectes, així com també amb la resta de caus que formen part de Minyons Escoltes i Guies. Així doncs, apareixen reunions com TAPE,TACA, TACAGI, TASA...

 

Quan es comença a ser cap apareixen també paraules rares com FOCA i FORMIGA; són les formacions que els caps poden recórrer per a obenir el títol de monitor (FOrmació de CAps) o el títol de director (FORmació de MInyons i Guies d'Aprofundiment). 

 

 
Cibiv tW0AAAK f

Us deixem amb un text que creiem que ens descriu d'una forma molt autèntica:

 

Ens diuen xirucaires. Kumbes. Els despistats ens diuen boy scouts. Alguns no entenen que ens agradi dormir al bosc. Altres es sorprenen que els caps s’hi dediquin sense cobrar. I el millor de tot és que ens és igual el que es pensi. Ens agrada penjar a la motxilla la paella i la cantimplora que mai tanca bé. Ens agrada posar-nos a caminar amb les lleganyes enganxades sense saber a quina hora dinarem. Ens agraden aquelles xiruques marrons que no són gore-tex ni gore-res i que es mullen molt aviat. Ens agrada repetir mil vegades aquella anècdota que només fa gràcia als implicats.

El millor és que amb dos gomets a les galtes et disfresses. El millor és que unes manetes de sis anys facin les croquetes del sopar. El millor és quan amagues els llagrimots d’enyorança sota una gorra i algú se n’adona. El millor és embrutar-te de fang, pintura i farina al mateix temps. El millor és que el pa amb vi sucre sigui tan dolç, la riera sigui tan freda, el sac de dormir sigui tan gruixut, les piles del lot siguin tan efímeres.

Ser de cau és ser reversible. Hi ha la part de fora; la de riure i cridar, la de cantar i jugar, la d’observar i crear. També hi ha la part de dins; la de donar i rebre; la de dir i escoltar; la de descobrir i descobrir-se. L’idea de grup és fer un cim, compartir és passar-se el vol d’amanida, fer-se costat és ser-hi quan el joc de nit fa por.

Un munt d’anys multiplicats per centenars de sensacions donen un total de milers d’experiències.

BfVqrCKIMAAy2jd

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  Cuadro de texto: Ens diuen xirucaires. Kumbes. Els despistats ens diuen boy scouts. Alguns no entenen que ens agradi dormir al bosc. Altres es sorprenen que els caps s’hi dediquin sense cobrar. I el millor de tot és que ens és igual el que es pensi. Ens agrada penjar a la motxilla la paella i la cantimplora que mai tanca bé. Ens agrada posar-nos a caminar amb les lleganyes enganxades sense saber a quina hora dinarem. Ens agraden aquelles xiruques marrons que no són gore-tex ni gore-res i que es mullen molt aviat. Ens agrada repetir mil vegades aquella anècdota que només fa gràcia als implicats.

El millor és que amb dos gomets a les galtes et disfresses. El millor és que unes manetes de sis anys facin les croquetes del sopar. El millor és quan amagues els llagrimots d’enyorança sota una gorra i algú se n’adona. El millor és embrutar-te de fang, pintura i farina al mateix temps. El millor és que el pa amb vi sucre sigui tan dolç, la riera sigui tan freda, el sac de dormir sigui tan gruixut, les piles del lot siguin tan efímeres.

Ser de cau és ser reversible. Hi ha la part de fora; la de riure i cridar, la de cantar i jugar, la d’observar i crear. També hi ha la part de dins; la de donar i rebre; la de dir i escoltar; la de descobrir i descobrir-se. L’idea de grup és fer un cim, compartir és passar-se el vol d’amanida, fer-se costat és ser-hi quan el joc de nit fa por.

Un munt d’anys multiplicats per centenars de sensacions donen un total de milers d’experiències.