La nostra missió és educar infants i joves a través del mètode escolta i guia, per tal que esdevinguin persones actives, crítiques, conscients i compromeses amb la societat.

Els i les caps tenim cura dels infants i joves, acompanyant-los en la seva etapa a l’agrupament. També som els qui preparem les activitats que es duen a terme durant les hores de cau, excursions, campaments o rutes.

L’equip de caps, vetllem pel creixement personal dels infants i joves i , per tant, duem a terme un seguiment tant individual com de grup amb l’objectiu d’oferir un acompanyament de qualitat; el màxim de personal i proper possible i, sobretot, un acompanyament centrat en l’infant/jove com a autèntic protagonista del seu desenvolupament tant dins l’agrupament com personal.

Per tal d’oferir una educació de qualitat, alguns dels i les caps ens estem formant constantment, tant amb cursos de monitors/es i director/es de lleure, com amb diverses formacions específiques que aprofundeixen en temes d’interès en l’àmbit.  Aquestes formacions, les duem a terme a l’Escola de Formació de M.E.G, on realitzem cursos amb noms curiosos que haureu sentit a dir com FOCA i FORMIGA, que es tracten dels mateixos títols oficials de la Generalitat, però amb trets identificatius molt arrelats al mètode com bé la base voluntària, dinàmica i vivencial on es fomenta el creixement personal, el treball en equip, la relació amb la natura i l’esperit crític entre d’altres.

Els i les caps oferim la nostra tasca educativa de forma lliure, gratuïta i desinteressada, és a dir, som voluntaris amb esperit de servei a la comunitat i a la societat que vetllem per tal que el creixement personal de cada infant/jove sigui el més enriquidor.

Creiem que allò que els caps rebem al cau és una recompensa immaterial i molt personal que cada cap troba d'alguna manera, i no us enganyarem, és fantàstica!

 

 

Ens diuen xirucaires. Kumbes. Els despistats ens diuen boy scouts. Alguns no entenen que ens agradi dormir al bosc. Altres es sorprenen que els caps s’hi dediquin sense cobrar. I el millor de tot és que ens és igual el que es pensi. Ens agrada penjar a la motxilla la paella i la cantimplora que mai tanca bé. Ens agrada posar-nos a caminar amb les lleganyes enganxades sense saber a quina hora dinarem. Ens agraden aquelles xiruques marrons que no són gore-tex ni gore-res i que es mullen molt aviat. Ens agrada repetir mil vegades aquella anècdota que només fa gràcia als implicats. 

El millor és que amb dos gomets a les galtes et disfresses. El millor és que unes manetes de sis anys facin les croquetes del sopar. El millor és quan amagues els llagrimots d’enyorança sota una gorra i algú se n’adona. El millor és embrutar-te de fang, pintura i farina al mateix temps. El millor és que el pa amb vi sucre sigui tan dolç, la riera sigui tan freda, el sac de dormir sigui tan gruixut, les piles del lot siguin tan efímeres          .

Ser de cau és ser reversible. Hi ha la part de fora; la de riure i cridar, la de cantar i jugar, la d’observar i crear. També hi ha la part de dins; la de donar i rebre; la de dir i escoltar; la de descobrir i descobrir-se. L’idea de grup és fer un cim, compartir és passar-se el vol d’amanida, fer-se costat és ser-hi quan el joc de nit fa por.          

Un munt d’anys multiplicats per centenars de sensacions donen un total de milers d’experiències.